Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de octubre, 2018

PrĂ ctiques

Drinking Coca-Cola Aquesta prĂ ctica consistia en represantar amb un altre estil artistic que no sigues superior al art romĂ  un noi bebent coca-cola. Jo ho vaig fer en l'art egipci ! Escull un estil Aquesta prĂ ctica consistia en escollir un estil artistic no superior al land art i dibuixar o imitar un dels estils. Jo vaig fer un dibuix abstracte ! 

Imatges

AquĂ­ teniu 3 exemples de tipus de fotografies:   Freda   CĂ lida    Normal 

Comentari Denotatiu

  Descric la imatge com un munt de persones amb paraigĂĽes sobre unes pedres al riu de una ciutat asiĂ tica. Fotografia al natural, tĂ© un format horitzontal i es classifica en complexa, icĂłnica, monosèmica i original, te un grandĂ­ssim pla general, tĂ© una angulaciĂł lateral i no tĂ© gens d'aire, els punts de fuga estĂ n al fons i el centre del pes visual i els protagonistes sĂłn les persones. La pluja marca la direcciĂł de la imatge, hi ha 3 plans: el riu, la filera de persones i el fons i per acabar tĂ© composiciĂł a terços.   Descric la imatge com un munt de nens jugant a futbolen un camp mentres plou i s'en va el sol. Fotografia al natural, tĂ© un format horitzontal i es classifica en complexa, icònica, monosèmica i original, tĂ© un pla general, tĂ© una angulaciĂł frontal i no te gens d'aire, no tĂ© punts de fuga i el centre del pes visual i els protagonistes sĂłn els nens. La posiciĂł dels cossos dels nens assenyala la direcciĂł, hi ha 3 plans: els primers nen...

Lleis de Gestalt

Llei de la bona forma     El cervell intenta organitzar els elements percebuts de la millor forma possible. La nostre percepcio s'organitza per que la forma precebuda sigui la mĂ©s simple i definida possible. Llei de la figura-fons Un element nomès Ă©s visible amb un fons que el contratsi, en cada imatge percebem una part com a figura i una com a fons. La figura esta centrada i capta la nostra atenciĂł en contrast del fons apareix ben definida, sĂłlida i en primer pla. Quan la diferència fons/figura no estĂ  clara el sistema perceptiu dubta del sentit de la imatge i la interpretem segons la nostra experiència. Llei de l'agrupament Els elements propers o semblants es capten com a part de una mateixa figura. Llei de la simetria Els elements simètrics normalment sĂłn percebuts com una sola forma. Llei del contrast Els elemts es destingeixen de la resta per la seva singularitat (forma, color, mida ...) Llei del tancame...

Història de la fotografia

L'any 1833, Hèrcules Florence va idear un procediment al qual, amb el permĂ­s de John Frederick i William Herschel, li va dir fotografia . Amb aquest va aconseguir reproduir documents en paper mitjançant nitrat de plata utilitzant la cĂ mera fosca .      Seguidament d'aquest procediment, va aparèixer la poligrafia, que tambĂ© havia estat utilitzada per Florence en usos personals.      El fet de la uniĂł d'aquests dos sistemes, va donar l'oportunitat de reproduir molts documents. Aquests es relacionaven amb els estudis de Joseph NicĂ©pore  i  Henry Fox , que buscaven suplir les tĂ©cniques calcogrĂ fiques i la litografia , que crearien els primers processos fotomecĂ nics, mentre que Florence ho volia estudiar mĂ©s  l'aspecte fotogrĂ fic.        Tots aquests processos van ser oblidats fins que Boris kossoy  els va rescatar l'any 1977 i va reclamar el dret que Florence estigueĂ©s entre els invento...

Art urbĂ  a Barcelona

  Antic graffiti que havia al carrer NumĂ ncia amb Diagonal, just devant de l'illa diagonal, centre comercial de Les Corts, estava fet en honor a Mercè Rodoreda, escritora catalana. EstĂ  fet perque sigui molt visual, ja que es gegantĂ­, estĂ  dibuixat amb espray de tipus graffiti i nomĂ©s Ă©s en blanc i negre.   Art urbĂ  fet amb llaunes d'alumini, Ă©s situa al casc antic de la ciutat, aprop del rabal, estĂ  fet perque salti a la vista i busca una poètica, no nomĂ©s sĂłn lletres, estĂ  fet amb pintura acrĂ­lica y espray. Totes dues fotografĂ­es son ilegals ja que l'estat no permet aquest tipus d'art, encara que no li doni impotancia.

Estils ArtĂ­stics

Art Rupestre Les caracterĂ­stiques principals d'aquest estil sĂłn les segĂĽents: les pintures sĂłn simbolistes i estĂ n dibuixades en coves o grutes amb bastons o la mĂ  humana, solen apareixer animals, caçeres, deus, rituals i siluetas de mans, els colors mĂ©s usats eren el ocre, el negre i el vermell.  He escollit aquest estil artĂ­stic perque es el primer en existir. Art MesopotĂ mic Les caracterĂ­stiques principals d'aquest estil sĂłn les segĂĽents: la pintura normalment estĂ  feta amb relleu i no tenia prespectiva solien representar situacions extraodinĂ ries, herois, monstres i reis i sempre estaven dibuixats de perfil, el colors mĂ©s usats sĂłn el blanc, el blau i el vermell, no solien portar molts colors. He escollit aquest estil perque abans d'estudiar-lo no sabia que existia, Ă©s interesant.. Art GĂłtic     Les caracterĂ­stiques principals d'aquest estil sĂłn les segĂĽents: tractava de temes religiossos i de la natura, normalment tenia una ...